Editing collection

Name

Titles

Webset

Oaiset

Query

Regular subcollections

Virtual subcollections

Descriptions

#ca
#tp

El fons musical de la catedral de Girona (GiC) forma part de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Girona i es conserva a les estances de l'Arxiu Diocesà de Girona (ADG) en 113 capses d'arxivador que contenen 1.952 registres musicals establerts en cinc col·leccions de repertori musical: 1.248 «manuscrits d'autor», 439 «manuscrits anònims», 89 «llibres corals», 7 «llibres de faristol» i 169 «impresos». La col·lecció «manuscrits d'autor» reuneix 543 obres escrites per a les celebracions eclesiàstiques de la Seu, composades pels mestres de capella i organistes del centre entre els segles XVII i XX: J. Verdalet, J. Gas , F. Soler, A. Gaudí, T. Milans, E. Gònima, F. Juncà, J. Balius, D. Arquimbau, J. Pons, R. Compta, J. J. Lleys, F. Crehuet, P. Baltasar, J. Carreras, J. Casademont, M. Rué, J. Perramon, J. Colomer i F. Civil. La mateixa sèrie acull repertori de mestres actius a la catedral de Barcelona i a les grans parròquies de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, el Palau de
la Comtessa, així com dels de les catedrals de Vic, Tarragona, Tortosa, La Seu i Lleida i també de l'Escolania de Montserrat. La recepció del repertori internacional eclesiàstic del Barroc i el Classicisme està representada pels Stabat Mater de G. B. Pergolesi i F. J. Haydn, autor de qui es conserven també dues simfonies. Dins del repertori simfònic del fons GiC, és també digne d'esmentar la presència de dues simfonies d'I. Pleyel i C. Stamitz, quatre del lisboeta Joao Pedro de Almeida, i dues de Ramon Carnicer còpia del primer terç del segle XIX.

La col·lecció de «manuscrits anònims», amb 439 registres, conté repertori eclesiàstic en llatí i en romanç, i també música instrumental, dins la qual cal fer esment d'una col·lecció de danses i d'una miscel·lània de 59 recercades copiades el 1709. La col·lecció «llibres corals» excel·leix per la magnitud i pulcritud dels seus exemplars: 89 volums conservats, 20 dels quals copiats entre els segles XV-XVI. La col·lecció «llibres de faristol» està integrada per 7 llibres de polifonia dels segles XVII-XVIII, entre els quals cal destacar la còpia d'un Requiem a 4 de Joan Pujol, així com les Passions de Diumenge de Rams i Divendres Sant, l'himne Vexilla Regis i una missa del mateix autor, juntament amb un Kyrie i dues Passions de Josep Gas de 1691. La col·lecció «música impresa» testimonia la recepció del repertori internacional del Renaixement, amb un quadern d'Altus amb polifonia de Giovanni Matteo Asola, Ercole Zappano i Girolamo Belli, imprès a Venècia per Ricciardo A
madino, entre 1586 i 1588; un exemplar dels motets a 5 veus de Giovanni Pierluigi da Palestrina, impresa a Venècia per Girolamo Scotto el 1603; i un exemplar del repertori instrumental dels ARMONICI / CONCENTI / A suono unico acuto, e suo continuo graue de Francesco Maria Lelli publicats a Roma el 1691.

Pel que fa al repertori dels mestres de la resta de centres musicals de la ciutat de Girona, GiC conté repertori compositiu dels mestres de Sant Feliu i Santa Susanna del Mercadal, així com 41 obres de mestres i organistes de Santa Maria de Castelló d'Empúries, Sant Pere de Figueres, Sant Genís de Torroella de Montgrí, Sant Esteve d'Olot i Sant Joan de les Abadesses, centres que formaven part del radi o zona d'influència de la capella de la catedral de Girona entre els segles XVII i XIX. El procés de catalogació del fons de la catedral de Girona es va dur a terme en diverses etapes entre els anys 2003 i 2018.^1

^1GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. "Inventaris":https://ddd.uab.cat/record/125760 del fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de la Catedral de Girona. Barcelona: UAB - IEC, 2019.

Fitxa de Fons

Acrònim: GiC

Enllaç IFMuC: "https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC":https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC

Títol: Fons de la Catedral de Girona

Arxiu i localització:
Arxiu Capitular de la Catedral GironaArxiu Diocesà de Girona (edifici del Seminari Diocesà, tercera planta)Pujada de Sant Martí, 1217004 Girona

Contacte:
Joan Naspleda, director de l'ADGAlbert Serrat i Joan Vilar, arxivers de l'ADGTel: 972 487 346Correu: [mailto:info@arxiuadg.org]info@arxiuadg.org

Data/es: Segles XV-XX

Volum i suport: 113 capses d'arxivador i 89 llibres corals

Productors:
Mestres de capella i organistes de la catedral de Girona

Descarregueu "AQUÍ":http://pagines.uab.cat/ifmuc/sites/pagines.uab.cat.ifmuc/files/fonsgic.pdf la fitxa de fons completa

!https://ifmuc.uab.cat/img/uab/gic1_catg.jpg!

Josep Maria Gregori durant el tram final de la catalogació del fons GiC, en una sala de l'ADG habilitada per a aquesta tasca, el juny de 2018

#en
#tp

The music fonds of the cathedral of Girona (GiC) is part of the Chapter Archive of the Cathedral of Girona. It is conserved in the Diocesan Archive of Girona (ADG) in 113 archival boxes which contain 1,952 music records divided into five collections of musical repertoire: 1,248 "authored manuscripts", 439 "anonymous manuscripts", 89 "choir books", 7 "lectern books" and 169 "printed items". The "authored manuscripts" collection contains 543 works written for the church celebrations at the cathedral composed by its chapel masters and organists between the 17th and 20th centuries, including J. Verdalet, J. Gas, F. Soler, A. Gaudí, T. Milans, E. Gònima, F. Juncà, J. Balius, D. Arquimbau, J. Pons, R. Compta, J. J. Lleys, F. Crehuet, P. Baltasar, J. Carreras, J. Casademont, M. Rué, J. Perramon, J. Colomer and F. Civil. The same collection contains the repertoire by masters working in the cathedral of Barcelona and the large parishes of Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi and the Pal
au de la Comtessa, as well as in the cathedrals of Vic, Tarragona, Tortosa, La Seu and Lleida, and the Boys' Choir of Montserrat. The receipt of the Baroque and classical international ecclesiastic repertoire is represented by the Stabat Mater by G. B. Pergolesi and F. J. Haydn, two of whose symphonies are also conserved. Likewise, the presence of two symphonies by I. Pleyel and C. Stamitz, four by the Lisbon native Joao Pedro de Almeida and two by Ramon Carnicer, a copy from the first third of the 19th century, are worth highlighting.

The "anonymous manuscripts" collection contains ecclesiastic repertoire in Latin and Romance , and instrumental music, including a collection of dances and a miscellany with 59 ricercatas copied in 1709. The "choir books" collection stands out for the scope and neatness of its contents: 89 volumes are conserved, 20 of them copied between the 15th and 16th centuries. The "lectern books" collection is made up of 7 books of polyphony from the 17th to 18th centuries, including the copy of a Requiem for 4 by Joan Pujol, as well as the Palm Sunday and Good Friday Passions, the hymn Vexilla Regis and a mass by the same author, along with a Kyrie and two Passions by Josep Gas from 1691. The "printed music" collection attests to the influx of the international Renaissance repertoire, with a notebook of Altus with polyphony by Giovanni Matteo Asola, Ercole Zappano and Girolamo Belli printed in Venice by Ricciardo Amadino between 1586 and 1588; a copy of the motets for 5 by Giovanni Pierluigi da
Palestrina printed in Venice by Girolamo Scotto in 1603; and a copy of the instrumental repertoire of the ARMONICI / CONCENTI / A suono unico acuto, e suo continuo graue by Francesco Maria Lelli published in Rome in 1691.

With regard to the repertoire of the masters from the other music centres in the city of Girona, GiC contains compositional repertoire by the masters of Sant Feliu and Santa Susanna del Mercadal, as well as 41 works by masters and organists from Santa Maria in Castelló d'Empúries, Sant Pere in Figueres, Sant Genís in Torroella de Montgrí, Sant Esteve in Olot and Sant Joan de les Abadesses, which were part of the radius or sphere of influence of the chapel of the cathedral of Girona between the 17th and 19th centuries. The process of cataloguing the fonds of the cathedral of Girona was carried out in different stages between 2003 and 2018.^1

^1GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. "Inventaris":https://ddd.uab.cat/record/125760 del fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de la Catedral de Girona. Barcelona: UAB - IEC, 2019.

Fonds Factsheet

Acronym: GiC

IFMuC Link: "https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC?ln=en":https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC?ln=en

Title: Fonds of the Cathedral of Girona

Archive and location:
Arxiu Capitular de la Catedral GironaArxiu Diocesà de Girona (Diocesan Seminary's building, third floor)Pujada de Sant Martí, 1217004 Girona

Contact:
Joan Naspleda, ADG DirectorAlbert Serrat i Joan Vilar, ADG's archivistsTel: 972 487 346Email: [mailto:info@arxiuadg.org]info@arxiuadg.org

Date(s): 15th to 20th centuries

Extent and medium: 113 box files and 89 choral books

Creators:
Chapel masters and organists of the Cathedral de Girona

Download the complete fonds factsheet "HERE":http://pagines.uab.cat/ifmuc/sites/pagines.uab.cat.ifmuc/files/fondogic.pdf

!https://ifmuc.uab.cat/img/uab/gic1_catg.jpg!

Josep Maria Gregori during the final stretch of the cataloguing of GiC Fonds, in a specially prepared room at the ADG. Juny 2018

#es
#tp

El fondo musical de la catedral de Girona (GiC) forma parte del Arxiu Capitular de la Catedral de Girona y se conserva en la sede del Arxiu Diocesà de Girona (ADG) en 113 cajas de archivador que contienen 1.952 registros musicales establecidos en cinco colecciones de repertorio musical: 1.248 «manuscritos de autor», 439 «manuscritos anónimos», 89 «libros corales», 7 «libros de facistol» y 169 «impresos». La colección «manuscritos de autor» reúne 543 obras escritas para las celebraciones eclesiásticas de la Catedral, compuestas por sus maestros de capilla y organistas entre los siglos XVII y XX: J. Verdalet, J. Gas , F. Soler, A. Gaudí, T. Milans, E. Gònima, F. Juncà, J. Balius, D. Arquimbau, J. Pons, R. Compta, J. J. Lleys, F. Crehuet, P. Baltasar, J. Carreras, J. Casademont, M. Rué, J. Perramon, J. Colomer y F. Civil. La misma serie contiene repertorio de maestros activos en la catedral de Barcelona y en las grandes parroquias de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, el Palau de la C
omtessa, así como de las catedrales de Vic, Tarragona, Tortosa, La Seu y Lleida, y también de la Escolania de Montserrat. La recepción del repertorio internacional eclesiástico del Barroco y del Clasicismo está representada por los Stabat Mater de G. B. Pergolesi y F. J. Haydn, de quien se conservan también dos sinfonías. Cabe así mismo destacar la presencia de dos sifonías de I. Pleyel y C. Stamitz, cuatro del lisboeta Joao Pedro de Almeida, y dos de Ramon Carnicer, copia del primer tercio del siglo XIX.

La colección de «manuscritos anónimos», con 439 registros, contiene repertorio eclesiástico en latín y en romance, y también música instrumental, dentro de la cual cabe mencionar una colección de danzas y una miscelánea de 59 recercadas copiadas en 1709. La colección de «libros corales» hace gala de la magnitud y la pulcritud de sus ejemplares: 89 volúmenes conservados, 20 de ellos copiados entre los siglos XV-XVI. La colección «libros de facistol» la forman 7 libros de polifonía de los siglos XVII-XVIII, entre los que cabe destacar la copia de un Requiem a 4 de Joan Pujol, así como las Pasiones de Domingo de ramón i Viernes Santo, el himno Vexilla Regis y una misa del mismo autor, junto a un Kyrie y dos Pasiones de Josep Gas de 1691. La colección «música impresa» da testimonio de la recepción del repertorio internacional del Renacimiento, con un cuaderno de Altus con polifonía de Giovanni Matteo Asola, Ercole Zappano y Girolamo Belli, impreso en Venecia por Ricciardo Amadino, entre
1586 y 1588; un ejemplar de los motetes a 5 de Giovanni Pierluigi da Palestrina, impreso en Venecia por Girolamo Scotto en 1603; y un ejemplar del repertorio instrumental de los ARMONICI / CONCENTI / A suono unico acuto, e suo continuo graue de Francesco Maria Lelli publicados en Roma en 1691.

Respecto al repertorio de los maestros de los restantes centros musicales de la ciudad de Girona, GiC contiene repertorio compositivo de los maestros de Sant Feliu y de Santa Susanna del Mercadal, así como 41 obras de maestros y organistas de Santa Maria de Castelló d'Empúries, Sant Pere de Figueres, Sant Genís de Torroella de Montgrí, Sant Esteve d'Olot y Sant Joan de les Abadesses, centros que formaban parte del radio o zona de influencia de la capilla de la catedral de Girona entre los siglos XVII y XIX. El proceso de catalogación del fondo de la catedral de Girona se llevó a cabo en diversas etapas entre los años 2003 y 2018.^1

^1GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria. "Inventaris":https://ddd.uab.cat/record/125760 del fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de la Catedral de Girona. Barcelona: UAB - IEC, 2019.

Ficha de Fondo

Acrónimo: GiC

Enlace IFMuC: "https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC?ln=es":https://ifmuc.uab.cat/collection/GiC?ln=es

Título: Fons de la Catedral de Girona

Archivo y localización:
Arxiu Capitular de la Catedral GironaArxiu Diocesà de Girona (edificio del Seminari Diocesà, tercera planta)Pujada de Sant Martí, 1217004 Girona

Contacto:
Joan Naspleda, director del ADGAlbert Serrat i Joan Vilar, archiveros del ADGTel: 972 487 346Correo: [mailto:info@arxiuadg.org]info@arxiuadg.org

Época: Siglos XV-XX

Volumen y soporte: 113 cajas de archivador y 89 libros corales

Productores:
Maestros de capilla y organistas de la catedral de Girona

Descargue "AQUÍ":http://pagines.uab.cat/ifmuc/sites/pagines.uab.cat.ifmuc/files/fondogic.pdf la ficha de fondo completa

!https://ifmuc.uab.cat/img/uab/gic1_catg.jpg!

Josep Maria Gregori durante el tramo final de la catalogación del fondo GiC, en una sala del ADG habilitada dicha labor, junio de 2018

Recids

Show this collection | Back to collections