Editing collection

Name

Titles

Webset

Oaiset

Query

Regular subcollections

Virtual subcollections

Descriptions

#ca
#tp

El fons Pere Rigau va ser donat per Rogeli LLoveras i Rigau l'any 2002 a l'Arxiu Històric de Torroella, ubicat en el que aleshores era el Museu del Montgrí i del Baix Ter. De les 475 obres que integren el fons, més de 400 són sardanes del propi Pere Rigau (1868-1909). La majoria d'aquestes sardanes s'han conservat sota el format de la «joga». El fons conté també repertori popular destinat als balls de festa -xotis, masurques i americanes, entre d'altres-, escrit per a l'orquestra popular de l'època (1 Flauta 2 Clarinets, 1 Fiscorn, 2 Trombons, 2 Cornetins, 2 Violins i 1 Contrabaix).

El fons acull també música per a concert fruit d'arranjaments del mateix Pere Rigau, entre els quals cal destacar una marxa inspirada en Le Prophète de Meyerbeer, i sis fantasies, la majoria per a Violí i Orquestra, inspirades en òperes com La Juive de J. F. Lévy Halévy, o sobre motius de pàgines de G. Verdi com Rigoletto, Il Trovatore o Nabucco, i La Favoritta de Donizetti, fet que posa en evidència la integració del gènere operístic italià en els repertoris de caire popular del segle XIX. També cal fer esment de la influència de la sarsuela, com ho palesen sardanes com El Chaleco Blanco, De Madrid a Paris i La caza del oso, els títols de les quals coincideixen amb els de tres sarsueles de Federico Chueca estrenades a Barcelona el 1890. Així mateix, la sardana Los Trasnochadores duu el mateix títol de la sarsuela del compositor Manuel Nieto, de Reus, escrita també a finals del s. XIX.

Un altre dels elements a destacar d'aquest fons és l'obra que duu per títol «Sardana de la opera Garin instrumentada per Pere Rigau». Tomas Breton decidí incloure en la seva òpera Garin una sardana per palesar el seu agraïment al públic barceloní, que tant bé havia acollit el 1889 Los amantes de Teruel. Breton va cercar assessorament entre els compositors de sardanes de més renom de l'època, i hi ha qui afirma que s'adreçà a Pere Rigau, i d'altres a Antoni Agramont, de Castelló d'Empúries; de tota manera, davant la presència d'aquesta obra en el fons, ens sembla versemblant pensar que es podria tractar de la que Rigau escriví com a proposta d'inspiració per a la sardana de Tomas Breton. El fons conté també 10 sardanes de Joaquim Vallespí, 9 de Josep Serra i, en menor nombre, de Vicenç Bou (4), Enric Sans (2), Ferran Says (1), així com 5 obres per a veu i piano de Rogeli Rigau, germà de Pere Rigau. L'edició impresa del catàleg del fons va veure la llum el març de 20
09.^1

^1GRASSOT I RADRESA, Marta. "Inventaris":https://ddd.uab.cat/record/125765 dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 6.

Fitxa de Fons

Acrònim: TomR

Enllaç IFMuC: "https://ifmuc.uab.cat/collection/TomR":https://ifmuc.uab.cat/collection/TomR

Títol: Fons Pere Rigau

Arxiu i localització:
Museu de la MediterràniaEl fons es conserva al Centre de Documentació de l'esmentat museuCarrer d'Ullà, 27-3117257 Torroella de Montgrí

Contacte::
Tel: 972 755 180Correu: [mailto:cdd.canquintana@torroella-estartit.cat]cdd.canquintana@torroella-estartit.cat

Data/es: Segles XIX-XX

Volum i suport: 13 capses d'arxivador

Productors:
Pere Rigau

Descarregueu "AQUÍ":http://pagines.uab.cat/ifmuc/sites/pagines.uab.cat.ifmuc/files/fonstomr.pdf la fitxa de fons completa

!https://ifmuc.uab.cat/img/uab/TomRAu.JPG!

Coberta del Ms TomR: Au-439 de P. Rigau

#en
#tp
| !https://ifmuc.uab.cat/img/uab/TomRAu.ico! |  <p /> Collection made up of 480 manuscripted compositions and 5 printed scores. Collection donated in 2002 by Rogeli Lloveras i Rigau to the History Archive of Torroella, which was located at the time in the Museum of Montgrí and El Baix Ter. The collection contains 413 sardanas by P. Rigau and a concert repertory resulting from adaptations and arrangements by the same Pere Rigau of works by G. Donizetti, J. F. L. Halévy, G. Meyerbeer and G. Verdi. The printed version of the catalogue was published in March 2009.^1 <p /> ^1 GRASSOT I RADRESA, Marta. "Inventaris":https://ddd.uab.cat/record/125765 dels fons musicals de Catalunya. Volum 3: Fons del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí (I). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 6. |

#es
#tp

El fondo Pere Rigau fue cedido por Rogeli LLoveras i Rigau en 2002 al Arxiu Històric de Torroella, ubicado en aquella época en el Museu del Montgrí i del Baix Ter. De las 475 obras que integran el fondo, mas de 400 son sardanas del propio Pere Rigau (1868-1909). La mayoría de estas sardanas se han conservado bajo el formato de «joga». El fondo conté también repertorio popular destinado a los bailes de fiesta -chotis, mazurcas y americanas, entre otros-, escrito para la orquesta popular de la época (1 Flauta 2 Clarinetes, 1 Fiscorno, 2 Trombones, 2 Cornetines, 2 Violines i 1 Contrabajo).

El fondo reúne también música para concierto fruto de arreglos del mismo Pere Rigau, entre los que cabe destacar una marcha inspirada en Le Prophète de Meyerbeer, y seis fantasías, la mayoría para Violín i Orquesta, inspiradas en óperas como La Juive de J. F. Lévy Halévy, o sobre motivoss de páginas de G. Verdi, como Rigoletto, Il Trovatore o Nabucco, y La Favoritta de Donizetti, lo cual pone en evidencia la integración del género operístico italiano en los repertorios de carácter popular del s. XIX. Es necesario así mismo poner de relieve la influencia de la zarzuela, tal y como lo muestran sardanas como El Chaleco Blanco, De Madrid a Paris y La caza del oso, cuyos títulos coinciden con los de las tres zarzuelas de Federico Chueca estrenadas en Barcelona en 1890. Así mismo, la sardana Los Trasnochadores lleva el mismo título que la zarzuela del compositor Manuel Nieto, de Reus, escrita también a finales del s. XIX.

Otro de los elementos que cabe destacar del TomR es la «Sardana de la opera Garin instrumentada per Pere Rigau». Tomas Breton decidió incluir una sardana en su ópera Garin, para manifestar su agradecimiento al público barcelonés por su buena acogida, en 1889, de Los amantes de Teruel. Breton buscó asesoramiento entre los compositores de sardanas de mayor renombre de la época, por lo que hay quien sostiene que se dirigió a Pere Rigau, y otros a Antoni Agramont, de Castelló d'Empúries. Sin embargo, la presencia de esta obra en el fondo parece indicar que podría tratarse de la que Rigau escribió a propuesta de Breton. El fondo contiene también 10 sardanas de Joaquim Vallespí, 9 de Josep Serra y, en menor medida, de Vicenç Bou (4), Enric Sans (2), Ferran Says (1), así como 5 obras para voz y piano de Rogeli Rigau, hermano de Pere Rigau. La edición impresa del catálogo de TomR vio la luz en marzo de 2009.^1

Ficha de Fondo

Acrónimo: TomR

Enlace IFMuC: "https://ifmuc.uab.cat/collection/TomR?ln=es":https://ifmuc.uab.cat/collection/TomR?ln=es

Título: Fondo Pere Rigau

Archivo y localización:
Museu de la MediterràniaEl fons es conserva al Centre de Documentació de l'esmentat museuCarrer d'Ullà, 27-3117257 Torroella de Montgrí

Contacto::
Tel: 972 755 180Correo: [mailto:cdd.canquintana@torroella-estartit.cat]cdd.canquintana@torroella-estartit.cat

Época: Siglos XIX-XX

Volumen y soporte: 13 cajas de archivador

Productores:
Pere Rigau

Descargue "AQUÍ":http://pagines.uab.cat/ifmuc/sites/pagines.uab.cat.ifmuc/files/fondotomr.pdf la ficha de fondo completa

!https://ifmuc.uab.cat/img/uab/TomRAu.JPG!

Cubierta del Ms TomR: Au-439 de P. Rigau

Recids

Show this collection | Back to collections